lunes, 9 de mayo de 2011

And the winner is...

...ALEXANDRA
(la menor de mis hijas)



1r PREMI DE FOTOGRAFIA SANT JORDI 2011
Título: Rovell vertebrat
(Yema vertebrada)

2ºn PREMI DE NARRATIVA EN CATALÀ SANT JORDI 2011
Títol: Atenció, perill radiactiu!











Komamote, Japó, 20 de Març de 2011

Hola! Em dic Daisuke i tinc 10 anys.
T’escric perquè suposo que has sentit les notícies, i estaràs preocupada.
Com deus haver sentit, hi ha hagut un terratrèmol en la ciutat de Fukushima , que va derivar en un tsunami, i que va afectar als reactors de la central nuclear.
Els experts diuen que perquè els reactors no explotin han d’anar deixant cada un determinat temps material radioactiu.  Així que ara mateix hi ha molta radiació a l’ambient.
Ja saps que jo visc a la ciutat de Ogawa, que és a prop de Tòquio. A la capital no va arribar ni el terratrèmol ni el tsunami, però sí que arriba la radiació. De manera que les autoritats han recomanat que sobretot els nens no bevem aigua de l’aixeta. Però els meus pares estan molt més preocupats i han decidit enviar-me a casa dels meus tiets que viuen a Komamote, al sud del Japó. Sé que hi estaré millor, però continuo preocupat perquè els meus pares s’han quedat a casa.
Quan vaig arribar a l’estació de tren, abans d’agafar-lo  em van mesurar la radiació que  tenia al cos amb un aparell que es diu comptador  Geiger, per veure si podia sortir de la ciutat. El viatge cap a casa dels meus tiets va durar unes 10 hores. Quan vaig arribar també em van mesurar la radiació per veure si podia entrar a la ciutat. Durant tot el viatge he estat pensant en les conseqüències que podria tenir la radiació, ja que el meu besavi  em va explicar, que quan tenia la meva edat van bombardejar Iroshima, a l’any 1945, i que va tenir conseqüències molt greus, ja que hi van haver centenars de milers de morts, nadons que van néixer amb  deformacions i encara els nets dels que van patir radiacions pateixen problemes de salut. I això podria tornar a passar.
Ara que veig als meus tiets esperant-me a l’estació em sento molt més segur , encara que abans també em sentia segur perquè pensava que les centrals nuclears estaven preparades per afrontar qualsevol risc, però l’experiència que hem viscut demostra el contrari. El meu  país té més de 50 centrals nuclears, i si bé sempre havien pensat que era la millor manera d’aconseguir energia, ara potser és el moment de buscar unes altres fonts energètiques més sostenibles i menys perilloses.
Quan vaig arribar a casa dels meus tiets, em van ajudar molt, ja que em van buscar una bona escola per no perdre el ritme d’estudi.
La meva vida ha canviat molt des que he arribat, ja que  a Ogawa la meva vida era anar de casa a l’escola i de l’escola a casa. A  Komamote, cada matí he d’agafar els ous de les gallines abans d’anar a l’escola, i quan arribo a casa per la tarda, faig els deures i al vespre, dono de menjar als animals de la granja.
Tinc ganes que es resolgui el problema per poder tornar a casa, encara que fel que sento a les notícies això va per llarg. Però els meus pares m’han dit que quan tinguin vacances vindran a veure’m .
No et preocupis gaire, ja saps que estic bé, i de tant en tant t’aniré escrivint.
Petons.
Daisuke




Alexandra R. T.

7 comentarios:

  1. Olé la niña y olé la madre que la pario!

    ResponderEliminar
  2. Gracias, gracias.
    Si se la hubiese corregido yo le hubiese ayudado a pulirla un poco. De todos modos se documentó y todo para hacer el texto así que no está mal.
    Pa la foto iba yo de madre de la artista acompañándola en todo el recorrido. Dijo que quería ganar el concurso y dos días estuvo disparando trípode en mano. Y lo ganó. Ya sabes, es virgo.

    ResponderEliminar
  3. Mi mismo estilo!!! :-()
    corto de no más de un par de folios; paises lejanos no se nos resisten a nuestra pluma u ordenata; documentada; pero sobre todo sensible y capaz de entrar en el alma y vicisitudes de cualquier otra persona...
    E N H O R A B U E N A ! ! !

    ResponderEliminar
  4. De foto entiendo como que menos, pero me parece que Alexandra tiene buen ojo. Ahora que escriba un folio a ver qué le dice su "Yema vertebrada"
    Reitero mis felicidades a Alexandra, fotógrafa y escritora en ciernes.

    ResponderEliminar
  5. Felicidades a ambas, hija y progenitora de la artista.

    ResponderEliminar
  6. Bejarano, con un canto en los dientes me daría yo porque la niña escribiese como usted.

    Gracias Pedro

    ResponderEliminar
  7. Carme
    No hay dos que escriban igual. Yo me refiero al estilo.
    Gracias, no obstante, por el piropo.
    Vd. anímela a continuar escribiendo y el tiempo dirá...

    ResponderEliminar

Y tú ¿qué opinas?